empordà music

Cada matí que em llevo a casa ,puc divisar el mar de la Badia de Roses. Això m’ obra la imaginació tal com quan un es llença de caps a l’ aigua i surgeixen mils de bombolletes entre l’ aigua i l’ escuma. No vull evitar de que sigui i continui així. 

Sentir la rutina quotidiana amb la varietat del que em doni la gana per tal de torni a arribar el moment de  trepitxar un nou escenari i fer sentir allò que realment tots volem... mentre ens envolten els sons ,un moment de felicitat amb els  que compartim junts aquell instant escènic.